QUAN PARLAR MASSA ERA PECAT...

ELIF SHAFAK
LA BASTARDA D’ISTANBUL.
AMSTERDAM LLIBRES, 2007, 21€.


Asya: crescuda en una família exempta d’homes d’Istambul. Armanoush: nordamericana d’orígen armeni. I ambdues, en el retrobament amb els seus orígens i les seves identitats, en l’acarament respecte el seu passat i el de les seves famílies, ens plantegen una profunda reflexió respecte un univers on les víctimes s’aferren al record, i on els botxins el defugen per tal d’esborrar-ne la culpa. Una teranyina de personatges i escenaris magistralment teixits que ens apropen a la història del genonicidi armeni i la construcció de l’estat turc.

La història d’un poble prèn en la novel•la la dimensió humana que representen els relats de vida. “La bastarda d’Istanbul” és un petit gran homenatge al paper de les dones en la conservació de la memòria oral, que li va suposar a l’autora un judici (i absolució) per injúries al poble turc.

LLARGA VIDA A LES INSUBMISSIONS URBANES

MANUEL DELGADO
LA CIUDAD MENTIROSA: FRAUDE Y MISERIA DEL "MODELO BARCELONA"
LIBROS DE LA CATARATA, 2007 18,00 €

Escrit amb passió vehement, com qui es desfoga, aquest relat és efectivament una carta d’amor a Barcelona. Però no vers la ciutat-negoci, ni vers la ciutat-aparador, ni vers la ciutat-museificada, ni vers la ciutat-pàtria-comuna-de-tots. Per contra, és una carta d’amor cap a les contradictòries formes de vida urbana que contínuament s’apropien de la ciutat, la fan habitable, la practiquen, la desborden. I és per tant un al·legat -carregat d’odi visceral i alhora raonadíssim, pel coneixement històric que el fonamenta- contra les polítiques urbanístiques, que no són sinó la continuació d’aquella vella obsessió dels poderosos per a controlar allò que esdevé crònicament incontrolable: el carrer.

Manuel Delgado és una de les veus més lúcides de les que avui reflexionen entorn què significa habitar la ciutat, i sobretot respecte què significa destruir-la. I llegir-lo és tot un plaer, a més d’un gran aprenentatge.

Presentació de Chusma a Sants

Presentem Chusma, amb la presència del seu autor, el 28 de novembre a les 20h en el CSA Can Vies, c/jocs Florals, 42 Sants. Tots i totes convidades!

Alèssi Dell’Umbria
¿Chusma? A propósito de la quiebra del vínculo social, el final de la integración y la revuelta de otoño de 2005 en Francia.
Pepitas de Calabaza ed. Setembre 2006. PVP 9,50.


Tardor del 2005. Els noms de Bouna i Zyed, dos adolescents que s’electrocuten fugint de la policia, ressonen en barriades com Clichy-sous-Bois. Allà, la meitat de la població té menys de vint-i-cinc anys, i un terç no té la nacionalitat francesa. És una més de les banlieu: terme que en l’argot de les barriades –el verlan- capgira el seu significat original -lieu de ban, lloc del desterrament. La mort dels nois catalitzarà una ràbia mastegada quotidianament i en silenci.

Prop de 15.000 joves participen en la revolta que ha d’encendre, literalment, els suburbis que encerclen les grans ciutats franceses: Paris, Lió, Marsella. Desenes de milers de cotxes són cremats massivament i sistemàtica, se saquegen centres comercials, s’incendien oficines de correus i escoles, els enfrontaments amb els CRS (antidisturbis) són més escassos però contundents: amb una policia superior en armament, aquesta és una revolta que s’expressa amb foc.

3.200 persones són arrestades “en flagrant delicte”, i 1.540 més són detingudes en el marc de les investigacions judicials posteriors. 422 majors d’edat són condemnats a penes fermes de presó, i, dels 577 menors que compareixen als tribunals, 118 són els empresonats.

Què ens ensenya l’incendi del suburbi? Quins vincles manté amb els processos de desintegració social propis del capitalisme avançat? Què explica de l’urbanisme guetitzant, de la identitat francesa neocolonial, de les polítiques socials assistencialistes, de la paranoia securitària, de l’economia neoliberal excloent?
És la fúria dels joves precaris i aturats-de-per-vida una bufetada a la cara de la «integració laica i democràtica» o fins i tot, del seu fals revers -el «comunitarisme pseudoreligiós»?

-
NOVETAT! El darrer text de l'Aléssi sobre la insurrecció dels suburbis a :www.nousprotagonismessocials.blogspot.com

Un altre Iran va ser possible

Persèpolis
Marjane Satrapi
Norma Editorial, 2006. 24,00 €

Un còmic –en aquest cas novel·la gràfica- prou promocionat ja, però que si el ressenyem és per l’aportació informativa que fa d’una realitat històrica i política que ens és prou desconeguda –l’Iran de 1979-, i perquè és un dels pocs còmics per a adults editats recentment en català.

Satrapi, amb una il·lustració bàsica i un tant desinteressada per les qüestions estètiques -fet que li ha merescut crítiques dels habituals del còmic, i adhesions dels lectors no especialitzats- dibuixa un relat autobiogràfic, emotiu i crític, que es desenvolupa paral·lelament a la revolució islàmica de 1979.

Una revolució que acabà amb el règim autoritari del Xa, però que també arrasà els seus competidors polítics -comunistes i altres dissidents d’esquerres- i que, amb la guerra contra el seu veí Iraq com a teló de fons, reforçà una república teocràtica, on els màrtirs de la fe són en els símbols d’una societat repressiva cap a totes les formes de vida no regides per la religió.

Els desitjos de Mujeres Creando

Mujeres Creando
La Virgen de los Deseos
Tinta Limón, Buenos Aires.




Des de Bolívia, un de tants països on el neoliberalisme feu estralls, i gràcies a les amistats que roden el món, ens han arribat exemplars de “La virgen de les deseos”, així com “Grafiteando”, dos dels llibres emblemàtics de les Mujeres Creando, les feministes autònomes i irreverents de La Paz.

En “La Virgen de los deseos” compilen una sèrie d’articles on expliquen la seva experiència (“somos un movimiento de indias, putas y lesbianas, juntas, revueltas y hermanadas”), basada en la creativitat al carrer, l’acció directa i l’obertura d’espais col·lectius. També analitzen àcidament i crítica les estructures patriarcals i racistes que caracteritzen la societat boliviana, les seves institucions polítiques i si, també, als moviments socials que li responen.

“ Somos y hemos sido parte de los procesos sociales y políticos bolivianos, regalando a las luchas creatividad y fuerzas expresivas: la utopía es ciega y camina a tropezones, es sorda y habla a gritos, el color de su piel es tan blanca como morena y es que nosotras… no tenemos línea, somos pura curvas”.

www.mujerescreando.org

Miguel Brieva, o el còmic intel·ligent

Miguel Brieva
Bienvenidos al mundo. Enciclopedia Universal Clismón
Grijalbo, 2007. 16,90 euros

Miguel Brieva, dibuixant i il·lustrador sevillà, l’incansable autoeditor quasi subterrani de les seves diatribes gràfiques contra el capitalisme de l’hiperconsum (“Dinero”), i col·laborador habitual de periòdics com Diagonal, fa el salt al gran públic amb Bienvenidos al mundo. Enciclopedia Universal Clismón. Sense perdre la corrosió que el caracteritza, Brieva construeix un univers on combina historietes delirants -que samplegen l’estètica pop nord-americana i el còmic underground- amb definicions enciclopèdiques que basculen entre l’erudició i la sàtira, entre la ingenuitat i l’absurd. Un tractat polític i existencial divertidíssim, on es repassa sense pietat les neurosis autodestructives dels habitants d’un món que ha convertit els centres comercials -les catedrals de consum- en els nous temples espirituals de la postmodernitat.

Nou llibre de Naomi Klein

Naomi Klein
La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre.
Empúries, 2007. 28 euros (català). Paidós, 2007. 24 euros (castellà)

L’autora de “No logo. El poder de las marcas”, aprofundeix en la tesi que els xocs autoritaris, els electroshocks i els xocs econòmics neoliberals van de bracet. El llibre és un complet repàs que, des del Xile de 1973, fins a l’Iraq d’avui, passant per la Bolívia dels 80, la Polònia postcomunista o la Xina de la massacre de Tiananmen del 1989, demostra que el lliure mercat s’ha imposat a sang i foc al llarg del planeta. Destruint completament la ficció ideològica de la mà invisible del mercat, demostra que les privatitzacions d’empreses estatals, les retallades de les despeses socials, les desregulacions dels mercats de treball, i en definitiva, la creació de les condicions òptimes per a l’acumulació del capital, s’han imposat arreu amb la mà de ferro: amb la dictadura, la contrarevolució, el xantatge, la tortura o la guerra. Més enllà, Milton Friedman i els seus Chicago Boys, també aprofitaran els desastres “naturals” com el Katrina a Nova Orleans o el Tsunami a Sri Lanka per a receptar la instauració vertiginosa i brutal dels “ajustos estructurals” econòmics. Com ja deia Eduardo Galeano, “se metía a la gente en la cárcel para que los precios pudieran ser libres”.

Si vols veure el curt "The Shock doctrine", realitzat a partir del llibre, entra a www.paidos.com/klein.asp