Los invisibles
Nanni Balestrini
Traficantes de Sueños, 2008
Atenció, que arriba la bona nova editorial del mes. La reedició, a càrrec de Traficantes de Sueños, de la quasi mítica i exhauridíssima novel•la Los Invisibles, de Nanni Balestrini. Passada de mà en mà en una desgastada edició d’Anagrama (publicada el 1988 i traduïda pel Joaquim Jordà) o en un plec rebregat de fulls fotocopiats, s’havia convertit en un dels relats secrets de successives generacions de militants dels moviments socials autònoms.
De Los Invisibles s’ha dit que és una novel•la didàctica. Toni Negri, al prefaci de la present edició, es pregunta: “Qui aprèn de qui? La novel•la de la realitat, o la realitat de la novel•la?”.
Efectivament, Los Invisibles beu de les pràctiques desbordants del moviment del 77 italià. Beu d’una realitat històrica: l’emergència del proletariat social metropolità de finals dels setanta, aquell que s’insubordinà al capitalisme i al patriarcat, no ja des d’una fàbrica reestructurada, sinó reapropiant-se de la ciutat. Okupant i obrint centres socials, creant ràdios lliures, realitzant “autoreduccions” del preu de la vida -colant-se al cine, punxant la llum o l’aigua, forçant lloguers justos…- , enfrontant-se a la policia o al sindicat. En definitiva, reinventant la revolució, experimentant l’alegria i la plenitud de la col•lectivitat i també, malauradament, el dolor i l’oblit de la presó.
No obstant, el viatge entre la realitat i Los Invisibles no va ser unidireccional. Fou d’anada i tornada. Pels qui la llegirem en els primers noranta, la lectura compartida del text de Balestrini, amb el seu llenguatge directe i brutal, amb el relat vivencial d’uns possibles protagonistes del 77, va ser tot un aprenentatge. Ens ensenyà que algunes intuïcions que ens cremaven per dins ja havien estat experimentades, i ens motivà a reexplorar-les amb avidesa i alhora amb certa cautela, per ser coneixedors de quines podien ser les conseqüències no buscades de les nostres accions.
